Aquesta és la meva primera entrada al blog, primer vull agrair a una persona que a partir d'ella vaig conéixer realment com es duia un blog entretingut, interessant i alhora tenir un mitjà de comunicació amb els altres, un punt on pugui escriure les meves reflexions i pensaments, i pugui desofegar-me d'alguna manera del que duc a dins i del que no puc rallar amb les meves amigues de la classe, que ara per ara són les persones més properes a mí dia a dia, tenc altres amics també, amb ells sí que puc xerrar d'açò, però passam molt poc temps junts, la distancia a la que esteim és només un petit passadís, però no ens veim gairebé mai...ens veim els divendres al cafè, i tots tenim tantes coses a contar de tot el que ens han passat durant el transcurs de la setmana, que moltes vegades es preferible gaudir i no pas montar una xerrada que es convertirà en debat, i coses que m'agraden.
El meu blog, com heu pogut veure es titula HORITZONS, el nom es deu a una reflexió que vaig fer un dia estant apreciant una especial posta de sol, va ser especial perquè era el dia que feia 10 anys i em vaig demanar: Es pot arribar a l'horitzont?, jo hi volia anar, volia veure la separació del sòl amb el cel, que cada hora pràcticament canviaven la seva tonalitat de color, l'hora especial va ser les 7 p.m. quan el sol s'està ponent, i hi ha uns colors preciosos i uns contrasts impossibles a la mà d'un pintor, només el cel amb el sol i els núvols ho poden pintar. Dençà que tenia 11 anys ja han passat 5 anys, però l'altre dia creant el blog, em demanava un nom... i jo vaig fer una recerca d'algún substantiu representatiu per jo ... i va sorgir HORITZONS, per cert l'altre dia, com que m'avorria i no volia estudiar un bon divendres capvespre després del cafè, vaig anar a la biblioteca i curiosament vaig trobar un llibret de poemes d'un autor que no n'havia sentit rallar mai, em va cridar l'atenció i vag obrir a una pàgina ,i sortia: Horizonte (Alfonso Gumucio Dragon). Aquí us el deix:
He cambiado de piel tres veces
Me ha costado darle la vuelta al mundo
Para llegar al punto de partida
Mis piernas me sostienen mejor
Tengo una cicatriz en el pecho
Más bien una costura, un bolsillo roto
Acceso directo al corazón
Me ha costado darle la vuelta al mundo
Para llegar al punto de partida
Mis piernas me sostienen mejor
Tengo una cicatriz en el pecho
Más bien una costura, un bolsillo roto
Acceso directo al corazón
Estoy de regreso de mí mismo
Noches enteras buscando una estrella fugaz
Que me conceda un deseo
Nada extravagante
Tan sólo la habilidad de reconocer
La verdad de la mentira
Noches enteras buscando una estrella fugaz
Que me conceda un deseo
Nada extravagante
Tan sólo la habilidad de reconocer
La verdad de la mentira
Es otoño aún y los días son largos
La luz se recuesta cálida sobre la montaña
Quiero decir que el horizonte se distingue
¿El horizonte es una línea firme?
¿Es una pintura mural que cambia cada día
Movida por tempestades de color?
¿Hay un atajo para llegar al horizonte?
La luz se recuesta cálida sobre la montaña
Quiero decir que el horizonte se distingue
¿El horizonte es una línea firme?
¿Es una pintura mural que cambia cada día
Movida por tempestades de color?
¿Hay un atajo para llegar al horizonte?
Quizás sirva de algo haber adquirido
Una cicatriz en el pecho
Una costura de piel y nervio
Una entrada directa al corazón
Una cicatriz en el pecho
Una costura de piel y nervio
Una entrada directa al corazón
